[vc_row][vc_column][vc_column_text][cl_heading title=”Història” style=”single-line”][/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row gap=”15″][vc_column width=”1/2″][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]El 16 de març de 2006, es va inaugurar a Xerta el primer hotel de cinc estrelles de les Terres de l’Ebre. Aquest establiment està situat a l’antic edifici conegut com “la casa del millonario“, un home natural de Xerta que va fer una gran fortuna a Argentina.[/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]Jaume Martí Tomàs va néixer el 27 de març de 1844. Era el segon de sis germans. El seu pare, Antonio Juan Marti Cases, padró de riu, era comerciant fluvial. El producte fonamental del seu negoci era el blat, motiu pel qual se li coneixia com “Ceremines”.[/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]Jaume va créixer al costat del negoci familiar, però quan el seu germà gran es va casar tota l’empresa del pare va ser per a ell. De fet, d’aquest negoci no podia viure més d’una família, de manera que tres dels germans, Jaume, Ramon i Fernando, van decidir anar-se’n. Van optar per viatjar a l’Argentina perquè les notícies sobre els catalans que havien emigrat eren bastant positives. D’aquesta manera comença la història dels “Americanos de Xerta”.[/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]Inicialment (dècada de 1870) es van establir a Buenos Aires. El primer negoci va ser dels tres germans i tenia per nom “Martí Hermanos”. L’empresa comerciava amb diferents productes alimentaris des de la Península cap a l’Argentina: oli d’oliva, olives, conserves, vins, licors, etc.[/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]Amb el temps cada un dels germans va fundar altres negocis totalment independents. Ramón va tornar a Xerta i va comprar la casa que actualment pertany a la família Blanch- Navarro, coneguda com casa “Ceremines”. Fernando va residir sempre a l’Argentina i va pagar la remodelació del campanar de Xerta al 1910.[/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]Pel que fa a Jaume, durant la seva estada a l’Argentina va conèixer a altres catalans que, com ell, havien anat a buscar fortuna. Amb alguns d’ells va crear nous negocis encara que també va participar com a accionista en diferents entitats bancàries i asseguradores i va adquirir propietats i finques agrícoles en Badia Blanca, una ciutat del sud de Buenos Aires. Així doncs, es pot deduir que va complir amb les perspectives comercials que corresponien als burgesos catalans que es van establir en diferents punts d’Amèrica Llatina al segle XIX.[/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]El 1871 Jaume es va casar amb una dona de la noblesa, Maria Dolores de Còdol Tomàs, Baronessa de Còdol. Amb aquest casament ce complien tots els requisits de l’èxit: empresari comerciant i emparentat amb la noblesa catalana. Jaume es va divorciar de la baronessa el 1897 sense haver tingut fills. Posteriorment, durant la seva estada a l’Argentina va conèixer una noia de nacionalitat uruguaiana Juana Orfilia, amb qui es va casar i van tenir un fill, Ernesto Carlos.[/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]A partir de 1913 va decidir passar els darrers anys de la seva vida a Xerta amb la seva dona i el seu fill a la seva residència de Villa Retiro. Possiblement el nom de la casa respon a la seva finalitat. En aquesta propietat hi havia una antiga casa que Jaume va ordenar enderrocar, tot i que es van aprofitar alguns dels fonaments. La nova construcció seria una revolució arquitectònica: un edifici de planta baixa, primer pis i terrassa, edificat segons el nou estil de l’època, el modernisme, amb un especial toc colonial. La casa es va acabar de construir l’en any 1892.
El seu propietari anava a passar temporades fins que finalment es va instal·lar de manera permanent el 1913. Així doncs, Villa Retiro va ser la residència definitiva de Jaume tan sols un any, ja que un any després, en 1914, va morir. La seva dona i el seu fill serien els hereus.[/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]Després de la mort de Jaume Ernesto Carlos es va casar amb la seva cosina germana Ernestina, filla de Ramon, el seu oncle patern. D’aquest matrimoni van néixer dos fills: Jaume i Ernesto Marti Marti. El mes de juliol de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, la vídua de Jaume, Ernesto Carlos i la seva família van decidir marxar de Xerta. Van passar la Guerra Civil primer a Itàlia i després a Sant Sebastià. Acabada la guerra, tornava la família a la casa, però la van trobar en una situació deplorable ja que aquesta s’havia fet servir com a magatzem i refugi militar. Tot i així van tornar a instal·lar-se.[/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]La vídua Juana va morir a Villa Retiro el 10 de maig de 1960. La casa va passar a propietat del seu fill qui va cedir l’herència al seu fill gran Jaume. Aquest es va casar i va tenir tres fills, residint a Villa Retiro pràcticament tota la seva vida. En els últims anys els va passar a Pinell de Brai, a casa d’una filla i on encara avui viu la seva esposa.[/vc_column_text][vc_empty_space height=”60px”][/vc_column][/vc_row][vc_row full_width=”stretch_row_content_no_spaces” css=”.vc_custom_1622561686378{padding-top: 8% !important;padding-right: 8% !important;padding-bottom: 8% !important;padding-left: 8% !important;background-color: #481511 !important;}”][vc_column][vc_empty_space height=”20px”][cl_heading title=” Actualitat” style=”single-line” text_align=”center” color=”#ffffff”][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]
L’any 2001 va acceptar l’oferta de compra de la família López-Gilabert, que va comprar el conjunt amb la intenció de crear unes instal·lacions hoteleres.Els nous propietaris l’han remodelat de manera “Villa Retiro” fins al punt de convertir-la en un hotel de 5 estrelles. El nou complex respecta en tot moment l’arquitectura inicial i l’estil modernista del conjunt. A més, s’ha recuperat en immens jardí i s’ha instal·lat un restaurant, el Villa Retiro 1* Michelin, aprofitant les antigues dependències dels treballadors i recuperant, finalment, l’esplendor que un dia la guerra va arrabassar.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_empty_space height=”20px”][cl_heading title=”Arquitectura” style=”single-line” text_align=”center”][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]
Pel que fa a l’arquitecte responsable de la construcció, hi ha una sèrie d’indicis que fan pensar que va estar a càrrec de Josep Fontserè, una de les mestres de Antoni Gaudí i gran representant del modernisme català. En efecte, el tipus de construcció i complements de l’edifici són molt similars a altres obres de Fontserè, com ara el Parc Samà.
[/vc_column_text][vc_empty_space height=”20px”][vc_column_text]
Al voltant de l’edifici, Jaume va ordenar construir una sèrie de complements exteriors que ajudaven a urbanitzar l’entorn: jardins amb arbres tropicals i una cascada d’aigua amb un petit llac. També a l’exterior van crear un magatzem auxiliar i dependències per als treballadors, on destaca la construcció d’un pou de forma ovalada i fet de maó, meravella des del punt de vista arquitectònic.
[/vc_column_text][vc_empty_space][vc_message message_box_style=”outline” message_box_color=”mulled_wine” icon_fontawesome=”fa fa-check”]
Descobreix com va ser l’obertura de l’Hotel Villa Retiro a 2006.
[/vc_message][/vc_column][/vc_row]