Història

El 16 de març del 2006, es va inaugurar a Xerta el primer hotel de cinc estrelles de les Terres de l’Ebre. Aquest establiment està situat a l’antic edifici conegut com “ la casa del milionari ”, un home natural de Xerta que va fer una gran fortuna a Argentina.

Jaume Martí Tomàs va néixer el 27 de març del 1844. Era el segon de sis germans. El seu pare, Antonio Juan Marti Cases, padró de riu, era comerciant fluvial. El producte fonamental del seu negoci era el blat, motiu pel qual se’l coneixia com a «Ceremines».

Jaime va créixer al costat del negoci familiar, però quan el seu germà gran es va casar tota l’empresa del pare va ser per a ell. De fet, d’aquest negoci no podia viure més d’una família, per la qual cosa tres dels germans, Jaume, Ramon i Ferran , van decidir marxar. Van optar per viatjar a Argentina perquè les notícies sobre els catalans que havien emigrat eren força positives. D’aquesta manera comença la història dels Americans de Xerta.

Inicialment (dècada de 1870) es van establir a Buenos Aires. El primer negoci va ser dels tres germans i tenia per nom Martí Germans. L’empresa comerciava amb diferents productes alimentaris des de la Península cap a Argentina: oli d’oliva, olives, conserves, vins, licors, etc.

Amb el temps cadascun dels germans va fundar altres negocis totalment independents. Ramon va tornar a Xerta i va comprar la casa que actualment pertany a la família Blanch-Navarro, coneguda com a casa «Ceremines». Ferran va residir sempre a Argentina i va pagar la remodelació del campanar de Xerta el 1910.

Pel que fa a Jaume, durant la seva estada a Argentina va conèixer altres catalans que, com ell, havien anat a buscar fortuna. Amb alguns va crear nous negocis encara que també va participar com a accionista en diferents entitats bancàries i asseguradores i va adquirir propietats i finques agrícoles a Bahía Blanca, una ciutat del sud de Buenos Aires. Així doncs, es pot deduir que va complir les perspectives comercials que corresponien als burgesos catalans que es van establir a diferents punts d’Amèrica Llatina al segle XIX.

El 1871 Jaume es va casar amb una dona de la noblesa, Maria Dolores de Còdol Tomàs, Baronessa de Còdol. Amb aquest casament ce complien tots els requisits de l’èxit: empresari comerciant i emparentat amb la noblesa catalana. Jaume es va divorciar de la baronessa el 1897 sense haver tingut fills. Posteriorment, durant la seva estada a Argentina va conèixer una noia de nacionalitat uruguaiana Juana Orfilia, amb qui es va casar i van tenir un fill, Ernesto Carlos.

A partir del 1913 va decidir passar els darrers anys de la seva vida a Xerta amb la seva dona i el seu fill a la seva residència de Villa Retiro. Possiblement el nom de la casa respon a la finalitat. En aquesta propietat hi havia una antiga casa que Jaume va ordenar enderrocar, encara que es van aprofitar alguns dels fonaments. La nova construcció seria una revolució arquitectònica: un edifici de planta baixa, primer pis i terrassa, edificat segons el nou estil de l’època, el modernisme, amb un toc colonial especial. La casa es va acabar de construir l’any 1892.

El seu propietari passaria temporades fins que finalment es va instal·lar de manera permanent el 1913. Així doncs, Villa Retiro va ser la residència definitiva de Jaume tan sols un any, ja que un any després, el 1914, va morir. La seva dona i el seu fill serien els hereus.

Després de la mort de Jaume, Ernesto Carlos es va casar amb la seva cosina germana Ernestina, filla de Ramon, el seu oncle patern. D’aquest matrimoni van néixer dos fills: Jaume i Ernest Marti Marti. El mes de juliol de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, la vídua de Jaume, Ernesto Carlos i la seva família van decidir marxar de Xerta. Van passar la Guerra Civil primer a Itàlia i després a Sant Sebastià. Acabada la guerra, tornava la família a la casa, però se la van trobar en una situació deplorable ja que aquesta s’havia fet servir com a magatzem i refugi militar. Tot i així van tornar a instal·lar-se.

La vídua Juana va morir a Villa Retiro el 10 de maig de 1960. La casa va passar a propietat del seu fill qui va cedir l’herència al seu fill gran Jaume. Aquest es va casar i va tenir tres fills, residint a Villa Retiro pràcticament tota la seva vida. Els darrers anys els va passar a Pinell de Brai, a casa d’una filla i on encara avui viu la seva dona.